LA INFLUÈNCIA DE LA MÚSICA ITALIANA A LA CORT DELS BORBONS AL SEGLE XVIII
Orquestra Acadèmia 1830 amb la veu del contratenor Oriol Roses i sota la direcció de Fernando Marina.
Obres de J. de Nebra, J. de Torres, A. Vivaldi i D. Scarlatti
El regne de Nàpols va formar part de la Corona d’Aragó a mitjan segle XV per part del rei Alfons el Magnànim. Posteriorment, va formar part de la corona espanyola amb els reis catòlics, amb els que es va desenvolupar una gran relació comercial i cultural entre la península Ibèrica i la península italiana.
Després de la guerra de Successió espanyola i l’arribada dels borbons a Espanya, fruit del tractat d’Utrecht, el regne de Nàpols, anomenat també el rei de les dues Silícies, se separa de l'imperi espanyol, amb la ben-entesa que el rei de la corona espanyola no podia ser-ho també de la corona napolitana.
Així i tot, les relacions culturals entre ambdós països i ambdues cultures es va continuar mantenint amb força.
La cort de Madrid era, probablement després de París, la més fastuosa, i lògicament es va deixar seduir per les seves tradicions.
Però tres grans personatges històrics varen fer que les relacions culturals entre la península Ibèrica i italià es mantingués: les dues dones de Felip V, Isabel de Farnese, nascuda a Parma, Maria Lluïsa de Savoia, nascuda a Torí, així com la pujada al tron de Carles III per la mort sobtada del seu germà Ferran VI. Carles III primer havia estat rei de Nàpols, però va haver de deixar el lloc en virtut dels tractats internacionals.
Per solucionar un problema de melangia del rei, es veu que en estat de depressió, la reina Isabel de Farnesio portà el castrat Farinelli des de Londres on sembla que estava triomfant a l’òpera. I es va quedar vint-i-cinc anys organitzant la vida musical de la cort. Serà la dona de Ferran VI, Bàrbara de Bragança qui porti a la cort a un altre dels grans músics italians del moment: Domenico Scarlatti, clavecinista i professor de música de la reina de les infantes.
I el darrer gran intèrpret internacional que s’instal·là a Espanya fou Luigi Boccherini. Primer com a músic de l’infant Lluís de Borbó, després de la comtessa-duquessa de Benavente i, finalment, de Carles IV.
La influència dels músics italians a la cort espanyola va ser llarga i molt fructífera i deixà una profunda empremta en els músics espanyols, que enfrontaren el nou estil instrumental i vocal italià amb la tradició musical encara lligada al barroc.
Molt músics es varen deixar seduir pel nou estil, potser el més conegut fou Antoni Soler i Ramos, també conegut com a Pare Soler. Però també n'hi va haver d'altres com Sebastià Duron, Carlos Patiño, Antoni Lliteres, José de Nebra o José de Torres.
.jpg){kind=logo}