La veu, el plany Una veu sorgeix d’entre nosaltres per expressar el plany. Planyem la defunció d’un món, d’una realitat esvanida, que anomenam ‘la nostra’, no tant perquè la posseïm, sinó perquè ens defineix. Acorar és una reflexió sobre la identitat col∙lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que —encara— existeixi la nostra comunitat. El text pren com a excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca en l’espectador una reflexió sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cada un perquè allò que oferim és universal.
Direcció: Rafel Duran
Text i interpretació: Toni Gomila
Lloc: Sala gran de la delegació de Porto Cristo
