De Josué Guasch i Pedro Victory.
SINOPSI
Llibertat d'expressió, cel·la, ganivet de plata i lluna. Un drama atemporal de color sang i oliva que parla de la lluita del poble a través dels ulls del poeta.
LORCA QUE TE QUIERO LORCA (L'ESPAIECTACLE)
L'obra mostra com la poesia pot canviar les persones i com, setanta anys després de la mort del geni, encara patim situacions de repressió per motius ideològics.
L'obra té lloc dins d'una presó on un activista ha estat detingut per participar en una manifestació que va acabar en aldarulls i en la qual un agent de la Guàrdia Civil va perdre un ull. En Pedro espera judici a la presó i, tot i que té coartada, l'agent de la Guàrdia Civil el pressiona i el maltracta. Aquesta situació el fa entrar en depressió i li impedeix menjar, de manera que li assignen un psicòleg per ajudar-lo a superar la seva condició. El psicòleg resulta ser un apassionat de la poesia, especialment de la de Lorca. Per casualitat, la poesia de Lorca es converteix en una eina per treure el pacient de la seva depressió, i finalment s'estableix un paral·lelisme entre el pres i el mateix Lorca. La relació amb la Guàrdia Civil, la denúncia del règim i el sistema, la traïció de la seva germana, la tortura i... aquesta obra no va de Lorca, però ell sempre hi és present. Els seus escrits i poemes fan avançar l'acció de tal manera que es converteixen en situacions que experimenta el pres, en els seus somnis o en les seves pors. Un conjunt de barres al fons i tres cubs de fusta negra, tan negres com l'ànima del poeta, formen el nostre disseny escenogràfic sobri i auster. La pintura d'una cel·la.
La música, les imatges, els personatges emmascarats i la il·luminació ens transportaran directament a la imaginació de Lorca i ens esgarraran l'ànima des del primer minut, creant una empatia especial entre el pres, en Pedro, i l'espectador. A això s'hi suma el recitat dels poemes famosos i cruels del poeta, dels quals gaudirem plenament, ja que tots són interpretats magistralment. La guitarra espanyola serà el camí que recórrem i pel qual creixem. Les màscares i el bell disseny de llums pintaran les nostres ànimes del color de la sang i les olives. Els vestits, sobris i funcionals, pinten el drama amb veritat i realitat.
Tot el públic surt amb la pell de gallina.
"...No sabrán los que lo asesinaron que lo estaban sembrando, que echaría
raíces, que seguiría cantando y floreciendo en todas partes, y en todos los
idiomas, cada vez más sonoro, cada vez más viviente..."
Pablo Neruda.
.JPG){kind=logo}