Monòleg creat i interpretat per l’actor Òscar Intente.
L’obra pren la dimensió esportiva de Fabra, molt aficionat al tennis, per fer una metàfora sobre la importància de les regles en la llengua.
Un tennista interpel·la el públic de la sala. Es pot jugar a tennis sense regles? No és possible. En l’esport, com en la llengua, cal compartir unes normes i acceptar-les per jugar bé. Pompeu Fabra, un tennista apassionat, va proposar unes normes per al català que van ser acceptades i compartides per tothom. Aquest és el punt de partida d’un espectacle que utilitza la metàfora esportiva per introduir-nos a la dimensió científica, humana i ciutadana del geni ordenador de la llengua catalana.
