La flor romanial és una de les rondalles amb més pes dramàtic del recull d’Antoni Maria Alcover. La ferida mortal del pare obliga tres germans a partir a la recerca de la flor romanial, una flor que, segons la saviesa popular, tot ho cura. Tresquen terres i més terres, i passen setmanes i mesos. Ja corr el mes que fa dotze i en Bernadet a la fi se’n recorda del que li havia comanat l’àguila:
- Si mai te veus estret o apurat, sona’l i jo vendré a donar-te s’ajut que hages de mester.
Aquest any de viatge, que la rondalla resumeix en dues frases, és el punt de partida d’aquest espectacle: el camí d’en Bernadet per trobar la flor romanial, la seva petita odissea.
En Bernadet trobarà la flor, però una flor no fa estiu. Sabem que un fet aïllat no pot marcar una tendència; que trobar la flor una vegada no vol dir trobar-la sempre, i que, si l’ha trobada, no ha estat fruit de la sort sinó de la constància i l’aprenentatge de tot el camí.
Una flor no fa estiu; ni dues, primavera.
Autoria, escenografia, vestuari, il·luminació, so, direcció escènica i actors: Salvador Miralles i Sebastià Adrover
Assessorament de direcció: Joan Manel Albinyana
